Categoria: Seminaris

Categories
Seminaris

Genómica Microfluídica CAT

27 Març 2025

Seminari: Genòmica d’alta capacitat amb microfluídica

Aquest seminari explorarà l’ús de la microfluídica en la genòmica d’alta capacitat, destacant el seu potencial tecnològic i les seves aplicacions en microbiologia i estudis de biodiversitat. També examinarem com equips d’alta capacitat i alta sensibilitat, com el Biomark X9, poden ser utilitzats per facilitar l’anàlisi de l’ADN ambiental (eDNA) i estudis de metagenòmica.

9h: Biomark X9: La potència de la microfluídica.
9:45h: Exemples i aplicacions.
10:15h: Q&A
10:45h: Coffee Break
11:45h: Exemple pràctic: “Uncovering Complexity: High-Throughput Microfluidic qPCR for Simultaneous Detection and Quantification of Oral Microbiota” per Morgane Ortis, Université Cote d’Azur
12:30h: Reunions individuals amb possibles usuaris que vulguin reunir-se.

Ponents

Ruth Montalbo Calafell, PhD (BFAS, Izasa Scientific by Palex)

María Peñuelas Hortelano, PhD (PM, Izasa Scientific by Palex)

QUAN I ON

27 Març 2025

09:00h

Sala de Grados, Edificio de Posgrados – UIB

Descarregar fulletó

Sense inscripció

Categories
Seminaris

Seminario: Diversity and evolution of branching worms and their host sponges cat

3 de febrer de 2025

Seminari: Diversity and Evolution of Branching Worms and Their Host Sponges

La família d’anèl·lids Syllidae representa un fascinant llinatge de cucs marins. És la família més gran i diversa dels anèl·lids, amb més de mil espècies que habiten pràcticament tots els hàbitats i profunditats marines. Aquests cucs marins són especialment coneguts pels diversos modes de reproducció (sexual i asexual) i la seva sorprenent capacitat de regeneració. A més, algunes espècies tenen el cos ramificat, com els «cucs sílids arborícoles» simbiòtics (Ramisyllis spp.) que habiten a les esponges. Tenen un sol cap, però un cos que es ramifica una vegada i una altra en múltiples extrems posteriors. Mitjançant un enfocament integrador que combina perspectives morfològiques, moleculars i ecològiques, pretenem descobrir com aquests cucs ramificats s’han diversificat i han establert associacions especialitzades amb les seves esponges hostatgeres.

Ponent

Dra. Maite Aguado (Museu de Biodiversitat de la Universitat Georg August de Göttingen)

Quan i on

3 de febrer de 2025

12 hores

Edifici complex M2 (Carrer Blaise Pascal, 7, Parc Bit)

Categories
Seminaris

Seminario: Short read genomics cat

3 de febrer de 2025

Seminari: Short read genomics

Si bé la seqüenciació de lectura llarga va permetre assemblar genomes amb cromosomes resolts, el coll de botella per aconseguir l’objectiu de seqüenciar tota la vida a la Terra va ser la disponibilitat de mostres de la qualitat necessària. Les col·leccions científiques continuen sent un tresor que alberga especímens de tot el món disponibles per a la seqüenciació de lectura curta. Presentaré mètodes d’utilització de dades de seqüenciació de genomes per a esborranys d’assemblatges genòmics i en destacaré el potencial per a la filogenòmica, la genòmica i la investigació de la biodiversitat, utilitzant com a exemple la filogènia de nereids.

Ponent

Dr. Christoph Bleidorn (Universitat Georg August de Göttingen)

Quan i on

03/02/2025

12h

Edifici complex M2 (Carrer Blaise Pascal, 7, Parc Bit)

Categories
Seminaris

Seminario: Anatomy of an adaptive radiation: the red devil spiders of the Canary Islands Cat

19 de setembre de 2024

Seminari: Anatomy of an Adaptive Radiation: The Red Devil Spiders of the Canary Islands

Les radiacions adaptatives són un tret definitori de l’evolució insular. Els arxipèlags oceànics, que han sorgit des del fons de l’oceà i mai abans han estat connectats amb terra ferma, ofereixen oportunitats inigualables perquè els colonitzadors accidentals hi prosperin i es diversifiquin. Tanmateix, no sempre és fàcil identificar els patrons i mecanismes subjacents a la proliferació d’espècies i l’adaptació ecològica en el context d’una radiació adaptativa. Per abordar aquesta qüestió, hem utilitzat una combinació d’anàlisi filogenètica molecular, genòmica comparativa, morfometria geomètrica i proves experimentals per comprendre millor els orígens i la diversificació de les aranyes diable vermell del gènere Dysdera a les Illes Canàries. El gènere està representat per aproximadament seixanta espècies endèmiques en aquest arxipèlag volcànic. Les nostres dades filogenòmiques donen suport a un origen únic de les espècies endèmiques, amb una única excepció, i suggereixen que l’ancestre va colonitzar l’arxipèlag al principi de l’aparició de les illes actuals. L’origen únic es veu recolzat a més per la significativa reducció de la mida del genoma en les espècies insulars, deguda principalment a l’eliminació d’elements repetitius. L’especialització tròfica ha exercit un paper clau en la diversificació de les espècies endèmiques, com demostren els múltiples esdeveniments independents d’onicofàgia i l’acceleració de l’especiació en llinatges especialitzats. Les nostres dades també suggereixen que els processos d’especiació i adaptació són en gran mesura independents. Les aranyes diable vermell proporcionen un dels exemples més rigorosos de diversificació en illes, i la riquesa de dades genòmiques, morfològiques i ecològiques disponibles fan d’aquest sistema un model valuós per estudiar els processos que generen i mantenen la biodiversitat al llarg del temps.

Ponent

Dr. Miquel Arnedo (Institut de Recerca de la Biodiversitat, Universitat de Barcelona)

Quan i on

19/09/2024

12h

Edifici complex M2 (Carrer Blaise Pascal, 7, Parc Bit)

Categories
Seminaris

Seminario: ¿Por qué es tan importante la taxonomía? Cat

26 de juny de 2024

Seminari: Per què és tan important la taxonomia?

La taxonomia sustenta totes les ciències biològiques i la identificació correcta és essencial. El nom d’una espècie permet cercar en diverses bases de dades i fonts de literatura per recuperar una altra informació publicada sobre aquesta espècie, com distribució, ecologia, dades genètiques, etc. Tanmateix, encara queden moltes espècies per descriure, especialment entre els invertebrats. La taxonomia no és una ciència estàtica i cada vegada més en el medi marí, a mesura que reexaminam algunes espècies descrites anteriorment, trobam que, en realitat, representen conjunts d’espècies que es poden resoldre mitjançant caràcters moleculars i morfològics addicionals. És realment important que els taxònoms treballin estretament amb altres biòlegs tant dins com entre institucions nacionals i internacionals. Les col·leccions dels museus són de vital importància per documentar la biodiversitat. Les col·leccions ben organitzades i basades en bases de dades són importants en l’àmbit nacional per documentar els canvis en les distribucions a causa del canvi climàtic o per distingir entre espècies natives i introduïdes, per exemple. Ens enfrontam a un moment crític per a la taxonomia en què molts museus estan experimentant una reducció del finançament i, per tant, una pèrdua de llocs. Això desanima els estudiants a emprendre investigacions taxonòmiques, ja que no veuen una carrera professional.

Ponent

Dra. Pat Hutchings (Australian Museum)

Quan i on

26/06/2024

11h

Edifici complex M2 (Carrer Blaise Pascal, 7, Parc Bit)